Efectívament. Com ho llegiu. Aquesta aterradora notícia va colpir (que no sé exactament què significa, però és una paraula que està molt xula) greument la meua sensiblitat que tinc com a persona humana que sóc, mentre llegia l'altre dia el periòdic... resulta que els deixaren caure baix d'un glaciar a mitjan setembre per a mesurar la velocitat a que es desfan i ja deurien haver eixit a la mar... però encara no tenen notícies d'ells. Han desaparegut. En diari explica com Alberto Behar, un dels responsables de l'experiment declarava amb llàgrimes en els ulls: "No hemos escuchado nada de ellos todavía. Si alguien encuentra uno, sería un gran avance para nosotros". Bé, en realitat el diari no diu res de llàgrimes en els ulls, però quedava més dramàtic.És una gran tragèdia. 90. No és només un número, són 90 ànecs de goma, cadascun amb el seu piquet de goma, amb el seu cabet de goma i amb les seues aletes de goma. Des d'ací vull realitzar la meua humil aportació i pregar a tota persona que estiga llegint açò que si troba algun dels ànencs de goma perduts cride ràpidament a la NASA. El telèfon el podeu trobar en qualsevol iman d'eixos de la nevera en que estan el telèfon de l'ajuntament, el de la policia, el dels bombers i el de la NASA. O en les pàgines grogues, però per favor, no perdeu un segon, penseu que la vida de 90 ànecs de goma està en joc.
PD: Ah, sí! També diu nosequè d'un explorador que han perdut en companyia dels ànencs... pobret... només espere que a ell no el deixaren també baix d'un glaciar... però bé... total és un exploraoret de res...
1 comentari:
No sé a que espera l'Iker Jiménez per a fer-ne un reportatge.
Publica un comentari a l'entrada