Xampú filosòfic

Hui m'he dutxat. Pot ser que hi haja gent a qui li resulte sorprenent, però és així, jo sóc una d'eixes persones que tenen per costum dutxar-se tots els dies (digue'm excèntric)... però no és de l'acte de dutxar-se en si del que anava a parlar, ni tan sols pretenia exposar aquest fet com a notícia (reitere que em dutxe tots els dies), no m'agradaria que es ficara en dubte la meua higiene personal. Del que volia parlar és d'una cosa que he vist mentre realitzava aquest acte rutinari (acte que tinc per costum dur a terme tots els dies).

Estava jo dutxant-me i m'he ficat a llegir l'etiqueta del xampú (de la marca Tresemmé, concretament)... i quina és la meua sorpresa quan em trobe dalt dels ingredients, un apartat on ficava "Filosofia de la empresa"... jo, clar, he pensat "Açò és l'hòstia!! Filosofia en les botelles de xampú!!! açò pot revolucionar el mercat!! I no només això, sinó que a més seria un aport cultural impressionant per a tota la gent"... no sé, jo m'esperava que ficaren en dubte l'existència d'un ser superior (digues-li Deu, digues-li Florentino Pérez)... que parlara sobre el sentit de la vida... no sé... que començara en plan "en nuestra empresa, basándonos en la filosofía cartesiana, creemos que la existencia de un Dios omnipresente se puede probar gracias al razonamiento metódico. Y si se te queda mal el cabello después de utilizar este champú será por culpa de un Genio Maligno, y nunca, repetimos: NUNCA, por la ineficacia de nuestros fabricantes".
No sé... jo m'esperava alguna cosa així... i vaig i em trobe açò: "Desde nuestros orígenes en peluquerías hemos tenido siempre una visión muy clara: crear productos de calidad profesional, testados por los mejores estilistas y sin el posicionamiento de los precios de las peluquerías" MENUDA MERDA DE FILOSOFIA!!! En serio tenen un filòsof contratat aposta per a escriure estes coses? perquè deurien de pensar en despedir-lo... però sabeu com molaria tindre xampús filosòfics? el problema d'això és que si triomfara molt, els pelats es quedarien sense tema de conversa... anirien marginats pel carrer... tota la gent parlant sobre filosofia... i ells haurien de parlar... no sé... sobre maquinetes d'afeitar... es convertirien en recluïts socials... es farien ghettos de calvos... i al final, per reivindicar la seua situació es tornarien violents... formarien grups terroristes com "Coronilla revolucionaria" o "Acción Alopécica"... i sembrarien el pànic aniquilant gent important de cabellera prominent, com l'ex-president Aznar.

Ara entenc perquè no es fan xampús filosòfics... per salvar-li la vida a Aznar.

Champú Karl Marx, para unos rizos bien definidos.

Champú anticaída René Descartes, "soy feo, pero mira qué melena tengo".

La nova peli de Tim Burton

Al final serà Madonna i no Johnny Depp qui faça de sombrerero loco en la nova pel·lícula de Tim Burton: "Alicia en el país de las maravillas"

Premeu sobre la imatge per fer-la més gran.

Palabra de Dios

Avui m’he tallat els cabells. Ara els porte més curts (açò és un aclariment per si algú desconeix el significat del verb “tallar”). En realitat no me’ls he tallat jo, me’ls ha tallat ma mare, que és perruquera... però ja sabeu... és una deixes coses que es diuen encara que, en realitat, siguen mentida... com “jo tiraré la basura” o “no, senyor policia, no porte droga”... però no era d’això del que volia parlar. El que passa és que a mi realment no em venia de gust tallar-me els cabells, saps? però és una d’estes coses que has de fer... és que m’ho va dir Deu... però res de senyals ni merdes d’eixes, no... se’m va aparèixer... anit... estava jo llegint en el llit (des de que he tornat de Gandia em costa molt dormir... no m’acostume... no sé si és el llit, el coixí, la calor o que no vaig borratxo, però no hi ha manera) i vaig escoltar un soroll que venia de la cuina... jo, al principi, vaig pensar que era el gat, cosa que em va estranyar molt... més que res perquè jo no tinc gat... però, en fi, vaig anar a la cuina i me’l vaig trobar allà... al principi no m’ho creia, clar, jo me l’esperava amb una aparença més o menys com la de la foto... però en realitat es pareixia més a Bertín Osborne. Em va dir:

-Simó – parlava en castellà –, te cojo una cerveza – a mi molta gràcia no em feia, en realitat, que m’agafara una birra... i supose que ell ho sabia... però devia de ser una espècie de prova de fe –. He venido a decirte una cosa – encara sort... jo pensava que havia vingut a per una cervesa

-Dime, Dios.

-Puedes llamarme Bertín.

-Dime, Bertín.

-Simó... córtate el pelo – en realitat parlava amb reverberació, però això no sé com ficar-ho ací – i haz el favor de decirle a Jaime – Jaime és el meu company de pis de Gandia – que se deje patillas.

Després estiguérem un ratet xarrant... li vaig preguntar per la crisi... és que tinc un amic brasiler que diu que això ja venia escrit en la Bíblia... i que és l’Apocalipsi... Deu (Bertín per als amics) em va dir que sí, que és veritat... jo, personalment, pense que, com a Apocalipsi, li ha quedat un poquet cutre... que tampoc s’està tan malament... no sé... jo m’esperava alguna coseta més... més a flames... més dimonis... però bé... igual era el seu primer Apocalipsi... és normal... de totes maneres jo no li vaig dir res, per si de cas... com tots sabeu, Deu té el poder de (a més de cantar ranxeres i anunciar pernil) convertir-te en cantant folklòric, com feia amb els xiquets de Lluvia de Estrellas... i jo estic molt a gust amb mi mateix.

Això de la crisi em va dir que no li ho diguera a ningú (jo vos ho dic a vosaltres perquè sé que sou gent de fiar, i que no ho escampareu), més que res per Zapatero... que diu que li fa llàstima... que ja es prou que l’acusen de trencar Espanya i d’enfonsar l’economia com per a que també l’acusen de l’Apocalipsi, sabeu? té el cel guanyat, el Zapatero.

Em va dir també el significat de la vida, però com és massa llarg, vos deixe un link.

I això és bàsicament tot... després ell – perdó – Ell se n’anà... i jo me n’aní a dormir, no sense preguntar-li abans si això de no dormir em podia afectar al cap. Em va dir que no. Encara sort, jo que ja començava a preocupar-me...

Cristiano Ronaldo mariquita

Davant les queixes (més aviat seria "la queixa"... que no és una prostituta japonesa, sinó una reclamació) proferides a causa de la brevetat dels comentaris sobre la artxiconeguda notícia en que Paris Hilton fica en dubte la masculinitat de Cristiano Ronaldo, he decidit radicalitzar la meua postura. Vaig a deixar només les inicials:

I a, e è d e, u d a n q t a e d (e):

"U a d l e [q d "e" v d P H, h d p j n h h e e l v] d q é s s d p C R n e s m". "A P H l g l h m, y p l q s c, R h r s u m"

N e q d t q u n a e a l l. L n p, ò, s l r e e f C R i l g P H.

Cròniques d'una poma. Certamen de monòlegs. Muro 2009

I ací està el vídeo del meu monòleg del certamen de Muro, titulat "Cròniques d'un poma: una història de religió, paraninfs i Chiquito de la Calzada".

- El problema és que està gravat amb càmera i fotos i, clar, no s'escolta
ni es veu bé del tot
- I tu estudies Comunicació Audiovisual?
- Sí, què passa?
- No res, que em pareix vergonyós.
- I a m em pareix vergonyós que no es puga ficar accent sobre les altres
consonants i sobre la "y" sí.
- Què?
- Mira: ý
- Hòstia!
- A que mola?
- Molt! A veure? torna-ho a fer?
- Mira: ý ý ý!!
- Ui que guay! Altra volta!
- ý!!! ý!!! ý!!! ý!!!
- jeje je...
- ý!!
- je... jejeje...
- ý!! ý!!
- jeje... jeje... je...
- ...
- ...je...
- ý!!
- jejeje... je...

PD: Aquesta conversa interior filosòfica es va allargar de manera quasi indefinida, provant amb accents oberts, circumflexs, dièresis i tota mena de formes de puntuació, de manera que passe a ficar-vos el vídeo, que és on estan els acudits bons, i ja està. Quan me'l passen gravat de veritat (amb una càmera de veritat i tot) ja el pujaré, mentre, tindreu que conformar-vos amb aquest (enllaç al youtube, que no sé pujar vídeos).

Seguretat ciutadana i publicitat

Després d'un mes sense donar senyals de vida vos preguntareu a què ve aquesta aparició, tan a gust que estàveu sense mi... doncs bé, volia dir-vos que si no he escrit res durant aquest mes és perquè no m’ha passat pels ous, que uno té la seua vida, sabeu? Però ara resulta que estic d’exàmens i m’avorrisc. La qüestió que volia explicar-vos és que dimecres passat vaig estar amb uns amics de classe en Barcelona (dimecres passat? Recordeu el dimecres passat? Què va passar? Molt bé! La final de la Champions!!)... Quina passada!! Vaig veure la final en els estudis de Buenafuente i després anàrem de públic al programa!!! Quina festa hi havia per Barcelona, mare de Deu...
Barcelona és impressionant... una cosa que em va cridar molt l’atenció és que allà la gent és molt més acollidora que ací et tracten amb molt més carinyo i contacte. Només has de veure els Mossos d’esquadra... que quan vaig arribar a Barcelona vaig llegir en el Qué! (un “periòdic” gratuït) que havien ficat càmeres en els vehicles dels antidisturbis, que ho veus i penses “estos de Tele5 ja no saben que fer...” però no! És real! Per cert, una altra cosa que em va dir el meu germà la setmana passada sobre les forces de l’ordre (aquest cop del meu poble) és que els han ficat uns patinets (d’aquests com els de la fotografia) als policies d’a peu [espai per a assumir-ho i acabar-s’ho de creure]... jo encara no ho he vist (des de que estic en Gandia pare poc pel poble) però ja m’imagine la situació:

Senyora: Al lladre! Al lladre!
Policia: Merda! Ho ha tornat a fer! Senyora, no podem fer res, ha pujat un rastellet...
Periòdic: Ladrón de bolsos en serie siembra el pànico en Benifaió. La policia afirma que no pueden hacer nada ante tal despliegue de destreza y habilidad del terrorista.

Canviant de tema, volia recomanar-vos el Deviant de Ferran (crec que ja vos he parlat d'ell alguna vegada, és l'Steven Seagal de Massanassa), la pàgina on penja els seus dibuixos (com el de dalt del tot del text o el del mono amb el monòcul) i les Perogrullades, la secció d'humor del programa Telegrafies, feta per uns amics del campus de Gandia, és una passada. Vos deixe un enllaç al segon vídeo que han fet (el meu favorit), que no sé pujar vídeos del youtube: Perogrullades #2: Episodi VII.

I acabant la secció de publicitat, dir-vos que este disabte m'han seleccionat finalista en un concurs de monòlegs en Muro. Hi haurà premi del públic, de manera que agrairia a tota la gent que viu propet que vinguera encara que siga a la votació.

PD: i diumenge les Eleccions Europees... quins nervis... no teniu ganes? no esteu ansiosos per que arribe el dia i poder exercic el vostre dret com a ciutadans? ai! quines ganes!

PPD: La Post-Data era una ironia

Açò hi hauria que gravar-ho 1x04

Ja està ací l'esperat quart programa de l'Açò hi hauria que gravar-ho... vosaltres (Andrés) pensareu (pensaràs) "però si només hi havien dos? un any de Comunicació Audiovisual i ja se li ha oblidat contar?" No!! El que passa és que hem tingut uns problemes tècnics i no podem penjar el tercer, quan els soventem (quan Jaime els solvente, que per alguna cosa és ell qui controla d'ordinadors, jo l'ajudaré... li portaré el nestquik i faré cara de que sé què està fent i de què me parla... com de normal...).

La intenció és a partir d'ara fer el programa setmanal, i dic "la intenció" perquè ja veuràs com la setmana que ve no el fem per algun problema o algo.

PD: Ah, sí! se m'oblidava el link

Un missatge de violència

Bona nit. Torne a saludar-vos des del meu amagatall secret de l'illa de la Calavera (no és que tinga esta forma sinó que és seua i em passa tots els mesos el lloguer) per comentar-vos una notícia que vaig llegir fa poc en El País (no tinc ganes de buscar el link) i que deia que un de cada deu metges han estat agredits en la feina. El pitjor de tot és que ho pintaven com un drama, com una tragèdia... quan jo pense que és una cosa que deuríem de fomentar... a veure: és molt més pràctic si li has de pegar a algú, si t'entra un impuls de violència, almenys li pegues a una persona que sap com curar-se... eixa persona té els coneixements suficients per saber com tractar-se les ferides, i més encara en el seu propi lloc de feina, on té tot l'instrumental necessari i els companys per si li fa falta alguna ajuda per al que no puga fer ell si té un braç trencat... Prou d'aquesta impunitat dels doctors!! Per a que porten bata les senyores que t'apunten en l'ordinador de la llista d'espera? De què tenen por? De que se'ls caiga el café per damunt? Es mereixen una pallissa!! Des d'ací vull fer la meua humil aportació per millorar les condicions de la violènica medicinal (pegar-li als metges), i que em disculpe si hi ha algun/a professional de la medicina llegint açò, però hem de promoure un moviment de violència envers els metges... els metges i les girafes... quina ràbia em donen les girafes... grrrrrr... amb eixos ulls de girafa... i eixes orelles de girafa... i eixe coll de girafa... sempre mirant-te per damunt del muscle... es creuen molt superiors les girafes... creuen que tenen dret de furtar-te els diners de l'esmotzar i anar-se'n amb total impunitat... maleïdes girafes... grrrrrr... quina ràbia em donen... són totes unes hippies... unes hippies, unes comunistes i unes... sabeu què? oblideu-se dels metges, centrem-nos en les girafes.

Hi ha vida més enllà de l'ADN (una història d'eclipsis i vampirs)

Aquesta setmana una notícia va colpir greument el meu cor derramant un gran allau de llàgrimes per les meues galtes. Alguna cosa havia mort en el meu interior en ser testimoni d'aquest esgarrifador fet que sense cap dubte passarà a la història. Vaig notar com una part de la meua ànima se n'anava... em deixava... i una gran commoció s'apoderava de tota la meua persona. L'ADN (el periòdic) havia llevat la seua secció de ciència. La meua carrera humorística s'acabava... s'estavellava contra el terra després d'haver arribat al seu summum amb aquell acudit de les Converses (jejeje jeje)... però de nou una nova notícia colpia amb més força el meu cor... (converses... jejeje... jeje...) tornant-me aquell fragment d'ànima perdut (jeje... je)... el diari Público també té secció de Ciència!!!

Després em vaig enterar que la gran majoria dels periòdics tenen secció de ciència... i això (vullgues que no) li va llevar emoció al meu descubriment, però com este és el meu bloc, doncs ho escric igualment perquè em dóna la puta gana. I punt.

Però ara passem al que interessa (bé... interessar interessar... tampoc, però bé) aquesta setmana el diari Público publicava (valga la redundància) en la seua web una entrevista amb Míster Eclipsi, que no és un eclipsi molt guapo sinó un senyor, i que, com podeu comprovar en la fotografia no li han ficat aquest malnom per la seua bellesa sinó pels seus coneiximents en l'apasionant món dels eclipis. Eclipsi, a banda de ser nom de travesti, també és un fenòmen de la natura (què passa? a mi Eclipsi sempre m'ha sonat a nom de transexual... jo me l'imagine amb bigot, minifalda, perruca i accent cubà... "hola, cari... llámame Eclipse, mi amol..." en castellà encara més... sinó qui tinga collons que li fique al seu fill de nom Eclipsi i veurà... segur que li ix travelo... i sinó segur que molt normal el xiquet no li ix...), hi han dos tipus d'eclipsis: Estan els eclipsis de Sol, que és quan la Lluna es fica entre la Terra i el Sol, tapant-lo per uns moments, i està l'eclipsi de Lluna, que és quan el Sol es fica entre la Terra i la Lluna, també anomenat Apocalipsi. Doncs bé, en aquesta entrevista, el senyor Espenak , que així s'anomena el subjecte en qüestió, afirmava que "El eclipse es el fenómeno más hermoso de la naturaleza", que dius tu sabràs tot el que et done la gana de eclipsis però la teua vida és un puto asco!! nano! amb quin tipus de xicones has estat tu per a pensar això?? Un eclipsi el fenòmen més bell de la natura?? què passa amb tu, senyor Espenak? què fas? te la peles quan bota l'automàtic?? nano, un eclipsi està bé... sobretot si vas a segon d'ESO i interrompen les classes per anar a veure'l... però d'ahí a que siga el fenòmen més bell... dóna que pensar... nano... ix de casa i veu una miqueta de món, home... que el més bell siga que desapareix el Sol durant uns segons... el tio este quan es faça de nit fliparà!

Però bé, ara que parle de nit, deixe açò, que ja s'aproximen les dotze de la nit i encara no he untat la finestra de la meua habitació amb crema d'all ni he mullat la porta amb aigua beneida (què passa? com si vosaltres no tinguereu manies...), bona nit.

Coses sobre les coses

Viure en Gandia et canvia la vida -no és tant el fet de no tindre ordinador, tot i que això et supose no actualitzar tan a sovint com voldries un bloc que lligen en total tres persones (dues de les quals sóc jo)-, passes de estar tot el dia sense fer res a passar-te el dia menjant, dormint i escurant (el curs pròxim ens busquem un pis amb rentaplats).

El dia a dia

T'alces a les 7:30 per anar a per el pà i poder estar una miqueta abans en classe per a no fer tard (perquè jo no em perd ni una classe), quan tornes et fas el dinar (perquè jo no sóc dels es passen la setmana menjant pizza i kebab, per l'amor de Deu!), després aprofites per netejar el pis i fer els deures (i no com eixa gent que dorm la migdiada fins les vuit de la vesprada, quina calamitat!), cap a les vuit te'n vas a córrer o a jugar a bàsquet (hi ha cuidar-se), quan tornes et dutxes sopes (de nou ni kebab ni pizza) tranquilament amb els teus companys de pis i ningú més (repetisc: ningú més), fins les deu de la nit, que et gites a llegir una miqueta i a dormir (en ningun cas a eixir de festa amb els amics amb qui has estat sopant i amb uns quants més amb qui has quedat en el Varadero o en el Kilombo, que són dos pubs on no has estat en ta vida), que demà serà un nou dia en la monòtona vida de l'estudiant de Comunicació Audiovisual.

PD: Per cert, aprofite per saludar a ma mare, que m'ha dit que de tant en tant llig el bloc.


PPD: O millor dit, espai publicitari:
Volia dir-vos alguna cosa més, com que ja està gravat el segon programa de l'Açò hi hauria que gravar-ho (aquesta vegada ja compleix unes condicions mínimes), que l'anem a fer setmanal i que ens el van a emetre en UPV-Ràdio (la ràdio de la universitat), tot i que encara no sabem ni quin dia ni a quina hora ni res. De totes maneres el podeu trobar clickant sobre el nom del programa. Dir també que el dijous pròxim a les 20:00 actue en la Buho Bíblica (l'obra de teatre que fa el grup de teatre del Campus de Gandia), en el Paraninf de la Universitat Politècnica (al campus de Vera), per cert, que jo no sé on està el Paraninf, a mi no m'ho pregunteu... jo vos puc dir on estan els bars (perquè m'ho han dit, mare, perquè m'ho han dit)... però el Paraninf no... a més quin nom és eixe? Paraninf... com volen que sàpiga on està? si fins i tot el nom és lleig... Paraninf... pf... si pareix eixit d'un compte de fades o algo... de Narnia... No? "Las crónicas de Narnia: el león, la bruja y el Paraninf"... per cert, que faig de poma i dic una frase en tota l'obra, però tot i això l'obra és molt bona i vos riureu muntó si aneu (done la meua paraula). Ah! i sobre el monòleg... si conseguisc passar-me'l a l'ordinador ja em pensaré si penjar-lo per ací.