Estava jo l'altre dia (hui) estudiant (pululant per internet), quan una notícia cridà la meua atenció... uns astrònoms de Harvard han descobert un planeta que és 25 voltes més gran que la Terra... sí, senyor... 25 voltes... ja és gran això, eh? i sabeu quin nom li han ficat? Super Neptú... SUPER NEPTÚ! Puta crisi! Ja han despedit al que li ficava el nom als planetes!Super Neptú! A qui collons se li va ocórrer el nom? Tant de Harvard i tanta hòstia per a acabar ficant-li a un planeta de nom Super Neptú? Això és com si tens un fill i li fiques de nom Ernest... al cap de dos anys tens un altre fill i li fiques de nom Super Ernest... NO!! Això és una cosa que no es fa!! I punt!! I a l'altra si no tens un bon nom preparat per si descobreixes un planeta... no el busques! Hòstia, pensa't primer un bon nom!! Que això va a passar a la història! Que va a eixir en els diaris! Que li ho vas a tindre que presentar al director de Harvard! I què li dius? "mire, senyor director... que he descobert un planeta... li he ficat de nom Super Neptú..." No, tio, no! Tu no has descobert un planeta! Tu has descobert un tebeo!! Que jo me'ls imagine mirant pel telescopi... diu: "És un pardal? És un avió? No! És Super Neptú!!" No home, no! Eixes coses no es fan...
A veure... que no negue que el nom de Super Neptú té el seu rotllo, val? però ara imagineu-se que tinguereu un germà menut i que els vostres pares li fiquen de nom Super Tu (canvia "Tu" pel teu nom, carabassa!)... a mi personalment no me molaria tindre un germà que li digueren Super Simó!! Em faria sentir-me com una merda... l'únic consol que tindria és que aleshores ell seria una Super Merda, que és pitjor...
PD: I encara sort que els planetes no tenen cognoms... encara sort...
1 comentari:
M'has fet somriure. Molt bo. Continua així!
Publica un comentari a l'entrada