Reflexions de l'avorriment: de gener 2009

divendres, 30 de gener del 2009

Converses reals

Aquesta és una conversa telefònica real (ho jure). Vaig a ficar els seus protagonistes com a "A" i "B", per respectar-ne el seu anonimat:

A: Andrés, Sóc Simó.
B: Ja ho sé, ho fica en el mòbil.
A: Tio, acabe de tindre una revelació, alguna vegada has vist un 24 hores tancat?
B: Com?
A: Un 24 hores... una botiga d'estes 24 hores tancada.
B: No sé... supose que sí...
A: A partir d'ara cada vegada que veges una botiga 24 hores tancada has de pegar-li foc!!
B: Per què?
A: Per què? Ells són els causants de la crisi financera internacional!!!! Eixa gent que demana prèstecs que no pot pagar!!! Eixa gent que fa promeses que no pot complir!!! Per culpa d'eixa gent ton pare s'ha quedat sense feina!!!
B: Ton pare?
A: Ton pare, el teu.
B: Mon pare s'ha quedat sense feina?
A: No et fiques ara tiquismiquis!! Aaaaaaaaaaaaah!! Maleït traïdor!! Sabia que acabaries ficant-te al costat dels burgesos i de les classes privilegiades...

("A" penja el telèfon)

(Torna a sonar el mòbil de "B")

A: Andrés sóc Simó. Tio, acabe de tindre una revelació, te'n vens a pegar-li foc a ta casa?
B: Tio, ara em pilles conduint...
A: Quan tornes.
B: Si arribe cap a les dotze també?
A: No sé... pega'm un toc i si em ve bé... t'apuntes o què?
B: Bé... dormiré més calentet...

(en defensa de "B" he de dir que durant tota la conversa anava parlant pel "mans lliures").

PD: Al final "B" no va avisar a "A" i, de moment, no han anat a pegar-li foc a sa casa.
PPD: La imatge és per allò de "converses" (ho pilles?? ho pilles??)... ja sé que és molt roïn, però igual algú no ho ha entés... no serà la primera vegada...

dijous, 22 de gener del 2009

Si és xiqueta li direm Super Venus...

Estava jo l'altre dia (hui) estudiant (pululant per internet), quan una notícia cridà la meua atenció... uns astrònoms de Harvard han descobert un planeta que és 25 voltes més gran que la Terra... sí, senyor... 25 voltes... ja és gran això, eh? i sabeu quin nom li han ficat? Super Neptú... SUPER NEPTÚ! Puta crisi! Ja han despedit al que li ficava el nom als planetes!
Super Neptú! A qui collons se li va ocórrer el nom? Tant de Harvard i tanta hòstia per a acabar ficant-li a un planeta de nom Super Neptú? Això és com si tens un fill i li fiques de nom Ernest... al cap de dos anys tens un altre fill i li fiques de nom Super Ernest... NO!! Això és una cosa que no es fa!! I punt!! I a l'altra si no tens un bon nom preparat per si descobreixes un planeta... no el busques! Hòstia, pensa't primer un bon nom!! Que això va a passar a la història! Que va a eixir en els diaris! Que li ho vas a tindre que presentar al director de Harvard! I què li dius? "mire, senyor director... que he descobert un planeta... li he ficat de nom Super Neptú..." No, tio, no! Tu no has descobert un planeta! Tu has descobert un tebeo!! Que jo me'ls imagine mirant pel telescopi... diu: "És un pardal? És un avió? No! És Super Neptú!!" No home, no! Eixes coses no es fan...

A veure... que no negue que el nom de Super Neptú té el seu rotllo, val? però ara imagineu-se que tinguereu un germà menut i que els vostres pares li fiquen de nom Super Tu (canvia "Tu" pel teu nom, carabassa!)... a mi personalment no me molaria tindre un germà que li digueren Super Simó!! Em faria sentir-me com una merda... l'únic consol que tindria és que aleshores ell seria una Super Merda, que és pitjor...

PD: I encara sort que els planetes no tenen cognoms... encara sort...

dimecres, 21 de gener del 2009

Açò hi hauria que gravar-ho

Sé que fa molt que no escric res... sé que molts penseu que no faig res... sé que molts penseu que després d'haver escrit cinc entrades en desembre m'he hagut d'agafar unes vacances perquè el cervell ja no em donava per a més acudits i necessitava oxigenar-lo per a que no se'm col·lapsara... però no és així. Bé, en realitat sí. Sí que és així. Però he gravat aquest programa de ràdio d'humor amb uns amics de la classe... Açò hi hauria que gravar-ho es diu... doncs bé, el pilot ja està gravat... podeu escoltar-lo si premeu sobre el titol de la entrada o ací... falta veure si ens el deixen emitir en la emisora de la universitat... Supose que sí... sinó sempre ens quedarà internet...

Al primer programa podeu trobar una secció d'actualitat (ací és on apareix la meua persona), un debat entre superherois moderat per Pedro Piqueras, una secció de cinema de la mà de Roberto Carlos (el futbolista, no el que canta) i Bernard Schuster (o com s'escriga), una sobre sèries, una sobre estadístiques, uns quants acudits que no entendràs si no vens a la nostra classe (ho sent molt)... i sobretot un final absolutament ES-PEC-TA-CU-LAR... la veritat és que em fa por, perquè sé que el nivell d'aquest final ja no el podrem igualar... és increible, la veritat...

PD: No és fàcil fer un programa d'aquests, eh? A veure que vos penseu!! Que són moltes hores xarrant en el bar de la universitat amb els amics beguent cervesa!! Que podria haver estat estudiant o haver fet alguna cosa de profit!! Que m'he hagut de sacrificar molt!!

PPD: Puga ser que no escriga jo post-dates en alguna entrada...

Curts / Cortos

Matalassos 'Nido del Cuco'

(en valencià. 2009)

El meu primer curt com a director, fet per al festival de curts Inquiet.

Matalassos Nido del Cuco from CritBoig on Vimeo.

Los zombies que venían desde lejos

(en castellano. 2010)

Es la chorrada más grande que he hecho en mi vida, y me siento orgulloso.

Amigos Defectuosos S.A.

(en castellano. 2010)

Montaje del anuncio que hicimos para el Açò Hi hauria Que Gravar-ho. Especial Televisiu, que volví a montar (remontar?) con motivo de la V Mostra Audiovisual del Campus de Gandia.

Love Cake Panic!

(en valencià, subtitulado al castellano. 2010)

Tercer premi en el festival de curts en Valencià Inquiet, en la secció A Correcuita.

Com a Ajudant de direcció, muntatge i actuació (però poquet)

Filete Conmovedor

(en castellano. 2011)

Realitzat arran d'un seguit de vídeos amb aquesta mateixa temàtica que es publicaren fa temps al Focoforo... el repte consisteix en aconseguir conmoure amb un filet com a protagonista i sense diàlegs.