Xampú filosòfic

Hui m'he dutxat. Pot ser que hi haja gent a qui li resulte sorprenent, però és així, jo sóc una d'eixes persones que tenen per costum dutxar-se tots els dies (digue'm excèntric)... però no és de l'acte de dutxar-se en si del que anava a parlar, ni tan sols pretenia exposar aquest fet com a notícia (reitere que em dutxe tots els dies), no m'agradaria que es ficara en dubte la meua higiene personal. Del que volia parlar és d'una cosa que he vist mentre realitzava aquest acte rutinari (acte que tinc per costum dur a terme tots els dies).

Estava jo dutxant-me i m'he ficat a llegir l'etiqueta del xampú (de la marca Tresemmé, concretament)... i quina és la meua sorpresa quan em trobe dalt dels ingredients, un apartat on ficava "Filosofia de la empresa"... jo, clar, he pensat "Açò és l'hòstia!! Filosofia en les botelles de xampú!!! açò pot revolucionar el mercat!! I no només això, sinó que a més seria un aport cultural impressionant per a tota la gent"... no sé, jo m'esperava que ficaren en dubte l'existència d'un ser superior (digues-li Deu, digues-li Florentino Pérez)... que parlara sobre el sentit de la vida... no sé... que començara en plan "en nuestra empresa, basándonos en la filosofía cartesiana, creemos que la existencia de un Dios omnipresente se puede probar gracias al razonamiento metódico. Y si se te queda mal el cabello después de utilizar este champú será por culpa de un Genio Maligno, y nunca, repetimos: NUNCA, por la ineficacia de nuestros fabricantes".
No sé... jo m'esperava alguna cosa així... i vaig i em trobe açò: "Desde nuestros orígenes en peluquerías hemos tenido siempre una visión muy clara: crear productos de calidad profesional, testados por los mejores estilistas y sin el posicionamiento de los precios de las peluquerías" MENUDA MERDA DE FILOSOFIA!!! En serio tenen un filòsof contratat aposta per a escriure estes coses? perquè deurien de pensar en despedir-lo... però sabeu com molaria tindre xampús filosòfics? el problema d'això és que si triomfara molt, els pelats es quedarien sense tema de conversa... anirien marginats pel carrer... tota la gent parlant sobre filosofia... i ells haurien de parlar... no sé... sobre maquinetes d'afeitar... es convertirien en recluïts socials... es farien ghettos de calvos... i al final, per reivindicar la seua situació es tornarien violents... formarien grups terroristes com "Coronilla revolucionaria" o "Acción Alopécica"... i sembrarien el pànic aniquilant gent important de cabellera prominent, com l'ex-president Aznar.

Ara entenc perquè no es fan xampús filosòfics... per salvar-li la vida a Aznar.

Champú Karl Marx, para unos rizos bien definidos.

Champú anticaída René Descartes, "soy feo, pero mira qué melena tengo".

La nova peli de Tim Burton

Al final serà Madonna i no Johnny Depp qui faça de sombrerero loco en la nova pel·lícula de Tim Burton: "Alicia en el país de las maravillas"

Premeu sobre la imatge per fer-la més gran.

Palabra de Dios

Avui m’he tallat els cabells. Ara els porte més curts (açò és un aclariment per si algú desconeix el significat del verb “tallar”). En realitat no me’ls he tallat jo, me’ls ha tallat ma mare, que és perruquera... però ja sabeu... és una deixes coses que es diuen encara que, en realitat, siguen mentida... com “jo tiraré la basura” o “no, senyor policia, no porte droga”... però no era d’això del que volia parlar. El que passa és que a mi realment no em venia de gust tallar-me els cabells, saps? però és una d’estes coses que has de fer... és que m’ho va dir Deu... però res de senyals ni merdes d’eixes, no... se’m va aparèixer... anit... estava jo llegint en el llit (des de que he tornat de Gandia em costa molt dormir... no m’acostume... no sé si és el llit, el coixí, la calor o que no vaig borratxo, però no hi ha manera) i vaig escoltar un soroll que venia de la cuina... jo, al principi, vaig pensar que era el gat, cosa que em va estranyar molt... més que res perquè jo no tinc gat... però, en fi, vaig anar a la cuina i me’l vaig trobar allà... al principi no m’ho creia, clar, jo me l’esperava amb una aparença més o menys com la de la foto... però en realitat es pareixia més a Bertín Osborne. Em va dir:

-Simó – parlava en castellà –, te cojo una cerveza – a mi molta gràcia no em feia, en realitat, que m’agafara una birra... i supose que ell ho sabia... però devia de ser una espècie de prova de fe –. He venido a decirte una cosa – encara sort... jo pensava que havia vingut a per una cervesa

-Dime, Dios.

-Puedes llamarme Bertín.

-Dime, Bertín.

-Simó... córtate el pelo – en realitat parlava amb reverberació, però això no sé com ficar-ho ací – i haz el favor de decirle a Jaime – Jaime és el meu company de pis de Gandia – que se deje patillas.

Després estiguérem un ratet xarrant... li vaig preguntar per la crisi... és que tinc un amic brasiler que diu que això ja venia escrit en la Bíblia... i que és l’Apocalipsi... Deu (Bertín per als amics) em va dir que sí, que és veritat... jo, personalment, pense que, com a Apocalipsi, li ha quedat un poquet cutre... que tampoc s’està tan malament... no sé... jo m’esperava alguna coseta més... més a flames... més dimonis... però bé... igual era el seu primer Apocalipsi... és normal... de totes maneres jo no li vaig dir res, per si de cas... com tots sabeu, Deu té el poder de (a més de cantar ranxeres i anunciar pernil) convertir-te en cantant folklòric, com feia amb els xiquets de Lluvia de Estrellas... i jo estic molt a gust amb mi mateix.

Això de la crisi em va dir que no li ho diguera a ningú (jo vos ho dic a vosaltres perquè sé que sou gent de fiar, i que no ho escampareu), més que res per Zapatero... que diu que li fa llàstima... que ja es prou que l’acusen de trencar Espanya i d’enfonsar l’economia com per a que també l’acusen de l’Apocalipsi, sabeu? té el cel guanyat, el Zapatero.

Em va dir també el significat de la vida, però com és massa llarg, vos deixe un link.

I això és bàsicament tot... després ell – perdó – Ell se n’anà... i jo me n’aní a dormir, no sense preguntar-li abans si això de no dormir em podia afectar al cap. Em va dir que no. Encara sort, jo que ja començava a preocupar-me...