dimarts, 2 de juny del 2009

Seguretat ciutadana i publicitat

Després d'un mes sense donar senyals de vida vos preguntareu a què ve aquesta aparició, tan a gust que estàveu sense mi... doncs bé, volia dir-vos que si no he escrit res durant aquest mes és perquè no m’ha passat pels ous, que uno té la seua vida, sabeu? Però ara resulta que estic d’exàmens i m’avorrisc. La qüestió que volia explicar-vos és que dimecres passat vaig estar amb uns amics de classe en Barcelona (dimecres passat? Recordeu el dimecres passat? Què va passar? Molt bé! La final de la Champions!!)... Quina passada!! Vaig veure la final en els estudis de Buenafuente i després anàrem de públic al programa!!! Quina festa hi havia per Barcelona, mare de Deu...
Barcelona és impressionant... una cosa que em va cridar molt l’atenció és que allà la gent és molt més acollidora que ací et tracten amb molt més carinyo i contacte. Només has de veure els Mossos d’esquadra... que quan vaig arribar a Barcelona vaig llegir en el Qué! (un “periòdic” gratuït) que havien ficat càmeres en els vehicles dels antidisturbis, que ho veus i penses “estos de Tele5 ja no saben que fer...” però no! És real! Per cert, una altra cosa que em va dir el meu germà la setmana passada sobre les forces de l’ordre (aquest cop del meu poble) és que els han ficat uns patinets (d’aquests com els de la fotografia) als policies d’a peu [espai per a assumir-ho i acabar-s’ho de creure]... jo encara no ho he vist (des de que estic en Gandia pare poc pel poble) però ja m’imagine la situació:



Senyora: Al lladre! Al lladre!
Policia:
Merda! Ho ha tornat a fer! Senyora, no podem fer res, ha pujat un rastellet...
Periòdic: Ladrón de bolsos en serie siembra el pànico en Benifaió. La policia afirma que no pueden hacer nada ante tal despliegue de destreza y habilidad del terrorista.

Canviant de tema, volia recomanar-vos el Deviant de Ferran (crec que ja vos he parlat d'ell alguna vegada, és l'Steven Seagal de Massanassa), la pàgina on penja els seus dibuixos (com el de dalt del tot del text o el del mono amb el monòcul) i les Perogrullades, la secció d'humor del programa Telegrafies, feta per uns amics del campus de Gandia, és una passada. Vos deixe un enllaç al segon vídeo que han fet (el meu favorit), que no sé pujar vídeos del youtube: Perogrullades #2: Episodi VII.


I acabant la secció de publicitat, dir-vos que este disabte m'han seleccionat finalista en un concurs de monòlegs en Muro. Hi haurà premi del públic, de manera que agrairia a tota la gent que viu propet que vinguera encara que siga a la votació.


PD: i diumenge les Eleccions Europees... quins nervis... no teniu ganes? no esteu ansiosos per que arribe el dia i poder exercic el vostre dret com a ciutadans? ai! quines ganes!
PPD: La Post-Data era una ironia