Açò no té res a veure amb el que acostume a publicar al bloc. Aquesta és una història que ja em rondava una miqueta pel cap, tenia ganes de fer una història sobre un pollastre assassí, i, fa un parell de setmanes, el mestre de Creació de Personatges (sí, és una assignatura) ens va manar que escrivírem una història a partir de la frase “Vostès creuen que jo estic mort. Però s’enganyen, estic viu i els puc veure”, en un principi pensava escriure’n una sobre un sicari de la màfia que tenia problemes per a pagar la hipoteca, degut a que ja no rebia encàrrecs, car s’havia enamorat de la persona a qui havia de matar i la màfia ara anava a per ell.
Però vaig pensar que tots ficarien històries sobre màfies i vendettes i que això seria poc original. De manera que em vaig decidir a escriure una història de marginació, violència i drogoaddicció sobre un pollastre gegant. Que és més original.
Diu el mestre que els personatges que creem tenen algo de nosaltres mateixos, i que en la seua creació ens influeixen de tal manera que nosaltres també tenim part dels personatges. No vull saber com soc jo per dins, ni que tinc de pollastre gegant que mata persones per a poder-se drogar. Em faig por.
La història era massa llarga per deixar-la ací, de manera que la podeu veure clickant sobre els asteriscs
5 comentaris:
nomes a llegit el titòl [un titòl que ha primera vista crida la atenció(que blog més guapo pero me esperava més tio no escrigues tant feso més curt)pero a segona pot començar a se minimalista o fins i tot una copia barata de la primera vista]reflexiona,¡!¡!tinc el teu paraigües¡¡¡
nereikia bandyti jį suprasti, kadangi jie nėra gauti, kad jei jūs skaitote šį esate pasiekti esque žinoti, kokia kalba yra tikrai įdomu
la veritat es quan el lliges dues voltes esta be, per que es com si tingueres un deja-vu... la tercera comença a fer-se repetitiu... i a partir de la quarta inclos arriba a fer-se pesat.
I aixo de que escriga menys... tio, si no t'agrada llegir fica't la radio, tio, pero no entres aci...
Que cabro al final t'has quedat el meu paraigues (no me van els accents ni les dieresis)
la radio no mola. la espresió en la radio esta llimità igual que als llibres. hi ha coses que les paraules no poden espresar.
Gracies Beltran per enrrecordarte de mi.
ei Simo podries demanarque feren cometaris sobre el que pensen de la frase del llibre de 1984 que si se eliminara la paraula llibertat la gent o la anelaria perque no sabria el que es.
posdata:no se me ocorreix res
firmat per el caballer de la insipida colonia.
Hola Simó,
Jo també em presento en la categoria de Versió original amb el meu bloc en català, de moment vaig 4art. Ja que no ens podem votar nosaltres mateixos et voldria demanar-te el vot si no el tens compromès ja.
El meu bloc es diu En veu alta (www.edp.cat) cas de no poder guanyar que ho faci un altre català.
Salut i €
Publica un comentari a l'entrada