La solució (segona part)

Molts de vosaltres vos preguntareu (pensareu: "com és que ara dius coses com molts de vosaltres i abans sempre deies tú, Andrés? Què passa? Tantes vistes té ara el teu bloc?" No, la veritat és que no, el que passa és que m'agrada fer-me l'interessant. A més, abans només el llegien dues persones (i a les dos els deien Andrés) i ara tinc quasi 6 lectors (5). L'enquesta de dalt? És mentida. La majoria dels que hem votat som jo i Andrés). El que deia: que molts de vosaltres cinc vos preguntareu com és que m'he atrevit a fer una segona part de l'entrada anterior si era una merda puta (no és que ara utilitze vocabulari vulgar per a que el meu bloc arribe a les més baixes capes de la societat, en realitat açò és una al·lusió a un gran amic i artista, el tio és gran i fa por, de manera que ara ho heu de mirar com quan llegiu un article d'El País i vegeu una referència a una pel·lícula que heu vist i digueu "mira, eixa pel·lícula la conec jo..." i vos sentiu orgullosos)!! Doncs mira, que m'avorria i m'he decidit a acabar-ho.


Per on anava en l'entrada anterior? Ah, sí, lo de la solució dels dos grans problemes de la societat actual. De moment havia exposat un dels dos (el Canvi Climàtic) però no havia donat la solució de cap... doncs bé, al turrón, els segons dels coneguts mals és la crisi econòmica. Sí, també tinc la solució per a la crisi, i és que en realitat les coses no són tan complicades com aparenten... tot i que en els mitjans de comunicació ens unflen amb paraules complicades que no entén ni Deu (euribor, ibex, uol estrit...), en realitat totes eixes són paraules inventades per a acollonar a la gent. La cosa és molt més simple, però no per això menys greu. I és que tenim un gran problema davant nostre que necessita de grans persones per a traure'ns d'ell. Mostra de la més que complicada situació que estem vivint és la notícia que eixia al diari El Periódico l'altre dia (no tinc ganes de buscar quin dia era): "La CEOE (Confederación Española de Organizaciones Empresariales) queda dividida por las luchas intestinas". I és que, com era de suposar, quan diuen allò de la inflación, el que passa en realitat és que el Sistema té gassos. I ha quedat prou patent que Zapatero no és suficientment competent per a portar endavant el nostre país en aquesta situació, de manera que jo recurriria a un reconegut especialista en la matèria... a un home capaç de treure'ns del forat i a més solucionar també allò del canvi climàtic... estic parlant de José Coronado.
Però ja no com a president d'Espanya, sinó com a president mundial. Els grans problemes requereixen grans solucions. I amb Coronado al davant podem estar segur que s'acabarien els problemes intestinals que pateix l'economia, i els animals deixarien de petar tant, que no sabeu els Activia eixos com regulen. A més, amb tanta flora acabaríem tots cagant rosses, i el món faria millor olor.


Voteu per Coronado!