Coses de la univesitat

Ja sé que fa temps que no escric res per ací, però és que he estat molt ocupat fent coses de la carrera (eixint de festa, escrivint historietes de pollastres gegants que maten gent per a drogar-se, eixint de festa, mirant la tele, eixint de festa...), però ja m'he decidit a tornar a publicar.

Primer que res vull demanar disculpes a tota la gent que forma el grup de teatre de la universitat, ja que vos he tingut enganyats fins ara i em sap molt malament... quan jo era xicotet no feia de borreguet en el Betlem de l'escola... no. Jo feia de Sant Josep. Sent molt haver-vos mentit... però enteneu-me per favor, és normal que no ho volguera admetre... la gent es burla quan els ho dic... "aaaaaaah! del tonto! feies del tonto! que la dona l'enganyavaaaaa!" Doncs sí, mira, és un personatge que ha passat a la història com a cornut, però enteneu-lo, la dona l’enganyava, sí, però és que l’enganyava amb Deu! Al menys l’enganyava amb algú de nivell... és com si la novia te'ls ficara amb Nacho Vidal... dius "hòstia, m’ha enganyat" però clar, és Nacho Vidal, ahí no pots competir.

El que passa és que la imatge que tenim de Deu és la d’un senyor amb barba... o la de Morgan Freeman, però ara jo m'imagine que la imatge que tinguérem de Deu fóra la de una dona... i ve te diu "vull que tinguem un fill"... clar, és Deu. No te pots resistir! que igual el fill et surt un rebel que es passa fins als trenta anys tocant-se els ous... però que te quiten lo bailao!

Home, està clar que te l'ha pegat... però no és igual que si te la pega amb... no sé... amb Joselito, que sí que et cabreges. Però si t’enganya amb Deu què vas a fer? Pujar al cel i pegar-li dos hòsties? Doncs si puges més val que el mates, perquè com es torne l'has cagat!


Però bé, del que volia jo parlar era de que hui, en classe, hem vist una pel·lícula de Martin Scorsese que es diu "La última tentación de Cristo". Doncs bé, en la pel·lícula aquesta ix un moment en que Jesucrist vol entrar a una boda, però a Maria Magdalena no la deixen entrar, car es celebrava la castitat o no sé quin rotllo i ella era... ems... este... diguem que era... una senyora que... este... que cobrava la seua amabilitat (puta, per a qui no jo haja entés). Doncs Jesús li solta un rotllo al de la porta diguent-li que si el cel era com una boda on tots estem convidats i no sé què més (després és quan fa allò de l'aigua i el vi).

En eixe moment m'he adonat de com de guapo estaria ser colega del Jesucrist. Allò devia de ser la polla. Diu:
- Aquí con pantalones cortos no se puede entrar.
- ¿Tú como crees que és el cielo? El cielo és como una discoteca... donde todos están invitados... lleven pantalones cortos, largos o piratas...
I va i et deixen entrar! Després entres i te'n vas a per una cervesa i dius:
- De cervesa què teniu?
- Heinneken.
- Ja... no teniu res que no siga Heineken?
- No.
I arriba el teu colega el Jesús i diu:
- Sí, també hi ha Mahou.
- No, només tenim Heineken, ho acabe de mirar
- Ves i torna a mirar...
I van i et trauen una Mahou! Que dius: a mi m'agrada més la Estrella Damm... però és Jesucrist! Tampoc vas a queixar-te! A veure si te la canvia per una clara o algo...

Bé. Pensareu que per a què vos conte jo açò. Doncs per a que vegeu que jo, encara que parega que no, faig un muntó de coses en la universitat (com eixir de festa, apuntar-me al grup de teatre, eixir de festa, mirar pel·lícules, eixir de festa...).