divendres, 11 d’octubre del 2013
dissabte, 9 de febrer del 2013
Community 4x01
Ací va la meua opinió sobre el primer episodi de la nova temporada de Community, com trobe que aquest raonament demanava una extensió major a la que pot oferir Twitter, doncs ho deixe ací escrit i au. Ojo que està ple d'spoilers:
Per a començar diré que l'episodi m'ha paregut MOLT fluix. MOLT.
I no és que l'haja vist suggestionat per l'eixida de Dan Harmon (ni m'enrecordava) i esperant-me massa de l'episodi ni res... Ha sigut com "Hòstia, Community, que ja ha tornat! Anem a veure'l!" I punt.
A mi no m'ha fet risa en cap moment. Tots els acudits m'han paregut forçadíssims, les trames també, les referències al que acostuma a ser la sèrie (allò de la sèrie interna d'Abed), lo de Los Juegos del Hambre o el discurs de Jeff també... m'ha paregut una miqueta com dient "Açò és el que acostuma a fer Community, doncs anem a fer-ho", però sense preocupar-se de filar-ho bé, ni introduir-ho de cap manera, ni clavar-li gags decents... a més de que les trames no han estat gens desenvolupades. Però és el que passa quan claves 20 trames en 21 minuts.
Lo de les trames a mi em mata molt. Sempre. No acostume a tolerar episodis de sèries de 20 minuts amb més de dues històries... se'm fa forçat. I més quan claves uns trama com la de Los Juegos del Hambre o la de la sèrie interna d'Abed. Són històries que demanen un temps i una importància. No pots orquestrar tot això per a anomenar-ho dos minuts i au. És el que et demana la pròpia història, et demana un desenvolupament, et demana que crees una tensió al respecte... A més de que estàs fent una comèdia, cosa que et demana que claves acudits també. I l'humor necessita temps.
Aquest episodi tenia unes 4 trames, més el running gag de Pierce. Dues d'elles demanaven (al meu parèixer) uns 15-20 minuts per a elles només. Si fas això en 4 minuts... t'ix un xurro.
Una altra cosa que li tire en cara a l'episodi és que no té res que em deixe amb ganes de veure com es va a desenvolupar durant la resta de la temporada.
Sí, està allò del Decano vivint amb Jeff, o lo de Chang... però és que tot això no ho han introduït per a res. Si vols donar una bona sensació de tensió o suspense al respecte... has de crear tensió o suspense al respecte, per obvi que parega. No pots dir "i passa açò". I au.
Un conjunt de frases separades per un punt i apart, sense relació entre elles, no és literatura. Almenys, no literatura decent. Doncs això m'ha paregut l'episodi. Es tracte de saber escriure. Crec que aquest capítol ha estat escrit per algú que no sap escriure (o que se li ha oblidat momentàniament, qui sap), ni sap contar acudits, tampoc.
OJO!!! Que no per això vaig a deixar-la de veure. A mi Community és una sèrie que sempre m'ha agradat molt i tinc l'esperança de que no tot siga com açò que he vist hui. Espere que siga una excepció.
Però no pots començar així la temporada. No pots.
Per a començar diré que l'episodi m'ha paregut MOLT fluix. MOLT.
I no és que l'haja vist suggestionat per l'eixida de Dan Harmon (ni m'enrecordava) i esperant-me massa de l'episodi ni res... Ha sigut com "Hòstia, Community, que ja ha tornat! Anem a veure'l!" I punt.
A mi no m'ha fet risa en cap moment. Tots els acudits m'han paregut forçadíssims, les trames també, les referències al que acostuma a ser la sèrie (allò de la sèrie interna d'Abed), lo de Los Juegos del Hambre o el discurs de Jeff també... m'ha paregut una miqueta com dient "Açò és el que acostuma a fer Community, doncs anem a fer-ho", però sense preocupar-se de filar-ho bé, ni introduir-ho de cap manera, ni clavar-li gags decents... a més de que les trames no han estat gens desenvolupades. Però és el que passa quan claves 20 trames en 21 minuts.
Lo de les trames a mi em mata molt. Sempre. No acostume a tolerar episodis de sèries de 20 minuts amb més de dues històries... se'm fa forçat. I més quan claves uns trama com la de Los Juegos del Hambre o la de la sèrie interna d'Abed. Són històries que demanen un temps i una importància. No pots orquestrar tot això per a anomenar-ho dos minuts i au. És el que et demana la pròpia història, et demana un desenvolupament, et demana que crees una tensió al respecte... A més de que estàs fent una comèdia, cosa que et demana que claves acudits també. I l'humor necessita temps.
Aquest episodi tenia unes 4 trames, més el running gag de Pierce. Dues d'elles demanaven (al meu parèixer) uns 15-20 minuts per a elles només. Si fas això en 4 minuts... t'ix un xurro.
Una altra cosa que li tire en cara a l'episodi és que no té res que em deixe amb ganes de veure com es va a desenvolupar durant la resta de la temporada.
Sí, està allò del Decano vivint amb Jeff, o lo de Chang... però és que tot això no ho han introduït per a res. Si vols donar una bona sensació de tensió o suspense al respecte... has de crear tensió o suspense al respecte, per obvi que parega. No pots dir "i passa açò". I au.
Un conjunt de frases separades per un punt i apart, sense relació entre elles, no és literatura. Almenys, no literatura decent. Doncs això m'ha paregut l'episodi. Es tracte de saber escriure. Crec que aquest capítol ha estat escrit per algú que no sap escriure (o que se li ha oblidat momentàniament, qui sap), ni sap contar acudits, tampoc.
OJO!!! Que no per això vaig a deixar-la de veure. A mi Community és una sèrie que sempre m'ha agradat molt i tinc l'esperança de que no tot siga com açò que he vist hui. Espere que siga una excepció.
Però no pots començar així la temporada. No pots.
dimarts, 25 de setembre del 2012
Un western.
Un curt que vaig rodar abans d'estiu per a l'obra de teatre de maig
Amb Víctor García fent del protagonista, Aitor Espert de l'antagonista i Fermín Basso fent de l'altre xicon i subjectant el foco.
dilluns, 6 d’agost del 2012
Gent inútil al Facebook
L'atre dia vaig compartir aquesta foto al Facebook, amb el següent comentari (irònic):
"No puedo creer que haya gente que no lo comparta"
A partir d'ahi, aquestes han sigut les reaccions:
Només afegir que Erica (si ella no fica l'accent, no vaig a ficar-lo jo) és la líder dels Joves Socialistes de Benifaió. Així va el país.
dimecres, 1 d’agost del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)