Coses de la univesitat

Ja sé que fa temps que no escric res per ací, però és que he estat molt ocupat fent coses de la carrera (eixint de festa, escrivint historietes de pollastres gegants que maten gent per a drogar-se, eixint de festa, mirant la tele, eixint de festa...), però ja m'he decidit a tornar a publicar.

Primer que res vull demanar disculpes a tota la gent que forma el grup de teatre de la universitat, ja que vos he tingut enganyats fins ara i em sap molt malament... quan jo era xicotet no feia de borreguet en el Betlem de l'escola... no. Jo feia de Sant Josep. Sent molt haver-vos mentit... però enteneu-me per favor, és normal que no ho volguera admetre... la gent es burla quan els ho dic... "aaaaaaah! del tonto! feies del tonto! que la dona l'enganyavaaaaa!" Doncs sí, mira, és un personatge que ha passat a la història com a cornut, però enteneu-lo, la dona l’enganyava, sí, però és que l’enganyava amb Deu! Al menys l’enganyava amb algú de nivell... és com si la novia te'ls ficara amb Nacho Vidal... dius "hòstia, m’ha enganyat" però clar, és Nacho Vidal, ahí no pots competir.

El que passa és que la imatge que tenim de Deu és la d’un senyor amb barba... o la de Morgan Freeman, però ara jo m'imagine que la imatge que tinguérem de Deu fóra la de una dona... i ve te diu "vull que tinguem un fill"... clar, és Deu. No te pots resistir! que igual el fill et surt un rebel que es passa fins als trenta anys tocant-se els ous... però que te quiten lo bailao!

Home, està clar que te l'ha pegat... però no és igual que si te la pega amb... no sé... amb Joselito, que sí que et cabreges. Però si t’enganya amb Deu què vas a fer? Pujar al cel i pegar-li dos hòsties? Doncs si puges més val que el mates, perquè com es torne l'has cagat!


Però bé, del que volia jo parlar era de que hui, en classe, hem vist una pel·lícula de Martin Scorsese que es diu "La última tentación de Cristo". Doncs bé, en la pel·lícula aquesta ix un moment en que Jesucrist vol entrar a una boda, però a Maria Magdalena no la deixen entrar, car es celebrava la castitat o no sé quin rotllo i ella era... ems... este... diguem que era... una senyora que... este... que cobrava la seua amabilitat (puta, per a qui no jo haja entés). Doncs Jesús li solta un rotllo al de la porta diguent-li que si el cel era com una boda on tots estem convidats i no sé què més (després és quan fa allò de l'aigua i el vi).

En eixe moment m'he adonat de com de guapo estaria ser colega del Jesucrist. Allò devia de ser la polla. Diu:
- Aquí con pantalones cortos no se puede entrar.
- ¿Tú como crees que és el cielo? El cielo és como una discoteca... donde todos están invitados... lleven pantalones cortos, largos o piratas...
I va i et deixen entrar! Després entres i te'n vas a per una cervesa i dius:
- De cervesa què teniu?
- Heinneken.
- Ja... no teniu res que no siga Heineken?
- No.
I arriba el teu colega el Jesús i diu:
- Sí, també hi ha Mahou.
- No, només tenim Heineken, ho acabe de mirar
- Ves i torna a mirar...
I van i et trauen una Mahou! Que dius: a mi m'agrada més la Estrella Damm... però és Jesucrist! Tampoc vas a queixar-te! A veure si te la canvia per una clara o algo...

Bé. Pensareu que per a què vos conte jo açò. Doncs per a que vegeu que jo, encara que parega que no, faig un muntó de coses en la universitat (com eixir de festa, apuntar-me al grup de teatre, eixir de festa, mirar pel·lícules, eixir de festa...).

Una història basada en una història basada en una història que se'm va ocórrer una volta

Açò no té res a veure amb el que acostume a publicar al bloc. Aquesta és una història que ja em rondava una miqueta pel cap, tenia ganes de fer una història sobre un pollastre assassí, i, fa un parell de setmanes, el mestre de Creació de Personatges (sí, és una assignatura) ens va manar que escrivírem una història a partir de la frase “Vostès creuen que jo estic mort. Però s’enganyen, estic viu i els puc veure”, en un principi pensava escriure’n una sobre un sicari de la màfia que tenia problemes per a pagar la hipoteca, degut a que ja no rebia encàrrecs, car s’havia enamorat de la persona a qui havia de matar i la màfia ara anava a per ell.

Però vaig pensar que tots ficarien històries sobre màfies i vendettes i que això seria poc original. De manera que em vaig decidir a escriure una història de marginació, violència i drogoaddicció sobre un pollastre gegant. Que és més original.

Diu el mestre que els personatges que creem tenen algo de nosaltres mateixos, i que en la seua creació ens influeixen de tal manera que nosaltres també tenim part dels personatges. No vull saber com soc jo per dins, ni que tinc de pollastre gegant que mata persones per a poder-se drogar. Em faig por.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

La història era massa llarga per deixar-la ací, de manera que la podeu veure clickant sobre els asteriscs

La solució (segona part)

Molts de vosaltres vos preguntareu (pensareu: "com és que ara dius coses com molts de vosaltres i abans sempre deies tú, Andrés? Què passa? Tantes vistes té ara el teu bloc?" No, la veritat és que no, el que passa és que m'agrada fer-me l'interessant. A més, abans només el llegien dues persones (i a les dos els deien Andrés) i ara tinc quasi 6 lectors (5). L'enquesta de dalt? És mentida. La majoria dels que hem votat som jo i Andrés). El que deia: que molts de vosaltres cinc vos preguntareu com és que m'he atrevit a fer una segona part de l'entrada anterior si era una merda puta (no és que ara utilitze vocabulari vulgar per a que el meu bloc arribe a les més baixes capes de la societat, en realitat açò és una al·lusió a un gran amic i artista, el tio és gran i fa por, de manera que ara ho heu de mirar com quan llegiu un article d'El País i vegeu una referència a una pel·lícula que heu vist i digueu "mira, eixa pel·lícula la conec jo..." i vos sentiu orgullosos)!! Doncs mira, que m'avorria i m'he decidit a acabar-ho.


Per on anava en l'entrada anterior? Ah, sí, lo de la solució dels dos grans problemes de la societat actual. De moment havia exposat un dels dos (el Canvi Climàtic) però no havia donat la solució de cap... doncs bé, al turrón, els segons dels coneguts mals és la crisi econòmica. Sí, també tinc la solució per a la crisi, i és que en realitat les coses no són tan complicades com aparenten... tot i que en els mitjans de comunicació ens unflen amb paraules complicades que no entén ni Deu (euribor, ibex, uol estrit...), en realitat totes eixes són paraules inventades per a acollonar a la gent. La cosa és molt més simple, però no per això menys greu. I és que tenim un gran problema davant nostre que necessita de grans persones per a traure'ns d'ell. Mostra de la més que complicada situació que estem vivint és la notícia que eixia al diari El Periódico l'altre dia (no tinc ganes de buscar quin dia era): "La CEOE (Confederación Española de Organizaciones Empresariales) queda dividida por las luchas intestinas". I és que, com era de suposar, quan diuen allò de la inflación, el que passa en realitat és que el Sistema té gassos. I ha quedat prou patent que Zapatero no és suficientment competent per a portar endavant el nostre país en aquesta situació, de manera que jo recurriria a un reconegut especialista en la matèria... a un home capaç de treure'ns del forat i a més solucionar també allò del canvi climàtic... estic parlant de José Coronado.
Però ja no com a president d'Espanya, sinó com a president mundial. Els grans problemes requereixen grans solucions. I amb Coronado al davant podem estar segur que s'acabarien els problemes intestinals que pateix l'economia, i els animals deixarien de petar tant, que no sabeu els Activia eixos com regulen. A més, amb tanta flora acabaríem tots cagant rosses, i el món faria millor olor.


Voteu per Coronado!