dilluns, 30 de juny del 2008

Vinya! Vinya! Vinya! Vinya maravinya!!

Coses que s'aprenen de Vinya en Vinya:
  1. - Maneres d'obrir una cervesa (amb la boca, d'un colp contra la taula...).
  2. - Que si portes una navalla NO VA A TORNAR A CASA (acabarà tirada en un barranc o entre una muntanya de basura).
  3. - Que quan estic afònic tinc veu de Julieta Venegas (i ara la respete com a cantant, perquè si per a aconseguir eixa veu ha de cridat el que he cridat jo, això sí que déu de castigar la gola i no veure aiguarràs).
  4. - Que la mistela està més bona on the rocks que mesclada amb vi blanc.
  5. - Que si et dorms sobre una hamaca te vas a quedar roig i, el que és pitjor, se't va a quedar la marca blanca del braç que tenies sobre la panxa.
  6. - Que quan s'acaba l'esgarraet el menjar és una merda.
  7. - Que no hi ha res com cagar en un hort (i sí, els cirihuelos fan que vages fluix)
  8. - Que si el que vols és veure lluita lliure millor anar a un concert dels Mägo de Oz.
  9. - Que Slash, després d'haver passat per Guns'n'roses i Velvet Revolver, ara toca en Extremoduro (és que Uoho, el guitarra, és clavat).



Imatges (mentals) del concert d'Extremoduro (abstendre's gent que no haja estat mai en un, que siga envejosa i que tinga certs instints psicòpates).

  • - La de Robe, il·luminat per tots els focus, com una aparició divina, mentre les més de 20.000 persones del Vinya canten a una sola veu "Vive mirando una estrella..."
  • - La de Robe, cantant "Quemando tus recuerdos" i Uoho i el baix (no tinc ganes de buscar el nom en la wikipèdia, si algú me'l volguera dir li ho agrairia. Me donaria igual. Però jo li ho agrairia, sóc així de bona persona) corrent per darrere perseguint-se mentre toquen.
  • - La de Robe cantant i Uoho pegant-li voltes mentre toca els solos.
  • - La de Uoho pegant-li una patada al micro de Robe quan aquest se n'anà de l'escenari.
  • - La de Uoho pegant-li (literalment) a la guitarra durant el solo de "Si te vas" (de Platero y tu).
  • - La del bateria tocant la guitarra de Uoho amb les baquetes i la d'aquest tocant els plats amb la guitarra.
  • - La de tot el públic cridant "Uoho! Uoho!" al final del concert.
  • - La d'un dels moments més esperats... "PUTA!!"
  • - I el començament de Golfa.

diumenge, 22 de juny del 2008

gandALF


Aquesta és una imatge que vaig trobar en makarras.org i que em va fer gràcia, què voleu?

A la meua fidel audiència...

Primer que res, m'agradaria començar dient que aquest és un dels tres blocs més visitats de tota la xarxa de "blogspot.com", però no ho vaig a fer perquè és mentida. Tot i això si que estem (plural majestàtic) de celebració en convertir-se aquest en un dels blocs més influents de la xarxa (ja que, en un moment de lucidesa tan extremadament extrema, espera, no, "extremadament extrema" queda massa repetitiu, utilitzaré alguna altra paraula que m'agrade més, com "àdhuc", sí, "àdhuc" quedarà bé. Doncs això, que en un moment de lucidesa tan extremadament àdhuc vaig decidir crear un altre bloc, per a d'aquesta manera assegurar-me de que aquest no fóra els menys visitat d'internet, per si de cas, la diferència entre aquest i l'altre és que l'altre no vos vaig a dir com es diu, que sou molt cabrons i entraríeu més en l'altre que en aquest, això va per tu Andrés). Doncs el que estava dient, que degut a l'ingrés que acaba de sofrir en el selecte club de les pàgines web més visitades d'internet, observable clarament en l'enquesta eixa de dalt (de la qual he de dir que és mentida els rumors eixos de que la majoria de gent ha votat obligada, amenaçada o torturada. No han sigut ni la meitat, bé, poquets més de la meitat. Que sí, xe! tots excepte un, però la majoria no, la majoria a votat de manera lliure i voluntària).
Ja he perdut el fil! Sabia que acabaria passant! Espera, ja m'enrecorde del que estava dient... que aprofitant el fet que m'he convertit en una de les persones més influents del país i aquesta en una de les webs més concorregudes de la xarxa (per cert, que ben utilitzada ahí la paraula "concorregudes", s'heu fixat? quin toc de qualitat que dóna, eh? de vegades em quede al·lucinat del domini que tinc de la llengua... sóc un artista, un malabarista de les paraules, un geni de la gramàtica i del lèxic, tinc un talent tan extremadament àdhuc... deurien de donar-me un Premi Nobel o algo... el que passa és que mai li donaran un Premi Nobel a cap valencià per el fet de tindre una pàgina web... racistes...). Merda! Ja he tornat a perdre el fil! Bé, al gra. Que aprofitant aquesta influència de la que ara gaudisc voldria previndre-vos a tots els meus fidels lectors (excepte a Andrés) de cometre un dels que probablement siga un dels pitjors errors de la vostra vida... anar a veure "El incidente", feu-me cas, jo vaig llegir la crítica que ara adjunte en la pàgina web d'El Terrat (la productora de Buenafuente) i vaig decidir anar de totes maneres. Ara vos avise, no desperdicieu els vostres diners ni el vostre temps anant a veure eixa pel·lícula, feu alguna cosa de profit com... no se... bicicletes de fil d'aram...
Bé, quedeu advertits, ara ja feu el que vulgueu (si és que em deurien de concedir el Premi Nobel de la Pau... racistes...).

Que sí, colló, que presses, ahí teniu la crítica (encara es queda curta, per cert, M. Night Shyamalan és el director d'El sexto sentido i El incidente):

Ve a ver "El incidente", una auténtica obra maestra si no te gusta el cine. Una historia de serie B, unos diálogos de regional preferente, un doblaje que te brinda perlas como ver a todo un militar americano diciendo "me cachis en la mar" y un Mark Wahlberg menos expresivo que la goma de los calzoncillos que solía anunciar. Y es que viendo esta caca fílmica puedes sacar dos conclusiones: la primera, que el auténtico incidente es el momento en que, en un ataque de auto inmolación, decides ir a ver esta peli, y dos, que en realidad no es Bruce Willis el que está muerto, sino M. Night Shyamalan.

dilluns, 16 de juny del 2008

Toma! Vaig guanyant!

en l'enquesta, dic, que vaig guanyant... parle asoles, què passa?
Estic locoooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo
locoooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo

"dame tó el dinero, que estoy mu locoooooooooooooooooooooooooooooooooooo"

dissabte, 14 de juny del 2008

Bicicletes de fil d'aram

M'agradaria parlar-vos d'un home que molta de la gent vaja habitualment per València reconeixerà, es tracta d'un home d'una edat considerable que venia bicicletes de fil d'aram en la Plaça de l'Ajuntament. I dic "venia" perquè l'altre dia me'l trobí en front de l'FNAC, però no estava fent bicicletes de fil d'aram, estava demanant diners, l'Ajuntament de València li havia posat un multa de 600 euros i li havia prohibit exercir el seu ofici. Ja em diràs eixe home quin mal feia. Jo recorde abans quan passava per la Plaça de l'Ajuntament, que te'l veies allí amb la seua musiqueta, ballant i fent les seues bicicletes de fil d'aram, i era un home que t'alegrava el dia, te'l veies allí ple de vitalitat i felicitat, i passaves amb un somriure en la cara. Doncs quan me'l trobí l'altre dia estava molt deprimit. Sense música. Sense bicicletes de fil d'aram. Només un cartell en el qual exhibia una còpia de la denúncia i unes monedes baix. Què es pretén amb aquestes mesures? Realment pretenen evitar que hi haja gent que es veja obligada a demanar diners? Com? Enfonsant-los més? Realment creuen que aquest home pot pagar els 600 euros de la multa? Vol Rita Barberà fer-se amb el monopoli de les bicicletes de fil d'aram? O és que aquesta gent no dóna una bona imatge per al turisme i volen "netejar" la ciutat per a beneficiar els més rics en detriment dels més pobres? No ho sé. El que sí sé és que fins l'altre dia no havia reparat mai en la labor que feia aquest home, en el bé que ens feia a tots cada cop que passàvem per davant seu, i que ara ja no ens deixaran gaudir més d'aquesta simpatia que despertava en tots i cadascun dels vianants que, com jo, ens el miràvem al passar. L'únic que sé és que demà quan vaja a València vaig a donar-li unes monedes per primer cop en la meua vida.


Mecachis en la mar! que rebonico m'ha quedat!

divendres, 13 de juny del 2008

Tinc un blog!

Ja veus tu, ara supose que publicaré alguns dels correus que he enviat recientment per omplir una miqueta, que no pensen (quan dic "pensen", en plural, em referisc a Andrés, que és plural majestàtic, és que queda millor que en singular i com que quasi segur segur que serà l'únic que entre...) que no he escrit res o algo.

Ja veus... diuen que tindre un blog és com tindre un fill, bé, en realitat això no ho diu ningú, m'ho acabe d'inventar, però la qüestió és que em fa il·lusió, encara que supose que en dues setmanes em cansaré i deixaré de publicar entrades, de manera que jo no promet res. En realitat més que tindre un fill jo diria que és com fer un jersey (què passa? és el meu blog i en el meu blog escric les paraules com em dóna la gana!! com voleu que ho diga? "jarsé"?), doncs això que és com fer un jersei (ben escrit), que només ho fa la gent que s'avorreix molt, amb la diferència que els jerseis els fa la gent major i els blogs la gent... la gent... no, no puc dir-ho! la gent friki! ja està! ja ho he dit! què passa? m'estic passant al lado friki! d'ací a quatre dies estic registrant-me en meristation! esteu orgullossos? ja m'heu fet plorar! ja heu aconseguit el que buscaveu!!

Aneu-se'n a la merda!




Collons que manera de començar...


[continuarà... (supose)]